Presentació

Hola, benviguts al nostre blog, som l'Emma Lisón, la Júlia Blázquez i la Gina Boix. Som alumnes del INS Pere Ribot. En aquest blog us farem una breu introducció sobre els mites als carrers de Barcelona. Esperem que ho disfruteu i que us sigui útil!

EL MITE DARRERA LA IMATGE

1ra Localització.

1r Mite: Pan i Siringe.

Els sàtirs són divinitats menors, mig cabra i mig humà, que vivien en el més profund de les muntanyes i boscos i sortien per fer persecucions de les nimfes.

Un dia un sàtir anomenat Pan, que tenia un aspecte molt desagradable, va veure una nimfa, Siringe. Al veure-la la va començar a perseguir sense molt bones intencions. Abans de que el sàtir l’aptrapés, ella va demanar als déus que la transformessin en qualsevol cosa per tal de que Pan no la pogués capturar. Tal i com va demanar Siringe, els déus la van transformar en canyes. A partir d’aquestes el faune va construir una flauta, així el sàtir sempre podia tenir a la nimfa i sempre que toqués la flauta podria besar-la. Siringe va estar condemnada a estar al costat de Pan durant tota l’eternitat.

Claude Debussy va escriure “Preludio a la siesta de un fauno”, una obra que esta relacionada amb aquest personatge. Aquest compositor francés va ser una de les figures mes prominents de la música impresionista.

2n Mite: Narcís.

Narcís era un individu que estava enamorat d’ell mateix però ell no ho sabia. Era una persona molt desagradable i que no feia cas de la gent que el requeria, molts cops nimfes i fins i tot homes anaven darrere d’ell però no els hi feia cas. Un dia un noi, li va dir: “Si us plau, donam una penyora del teu amor, donam alguna mostra teva i ja no et molestaré més” Ell, Narcís, li va donar un regal que el va comportar un castig, el regal va ser un punyal. Amb aquest li volia donar el missatge de “Suïcidat i no em molestis més”. El castig de Narcís va ser enamorar-se d’ell mateix. Un dia va passar per davant d’un rierol, on va veure el seu reflex. Es va quedar tan bocabadat que va decidir deixar de menjar i de beure per tal de poder-se quedar allà quiet contemplant-se. Finalment va morir.

2na Localització.

3r Mite: La metamorfosi de Dafne.

Apol·lo que era molt afortunat en l’amor, es va enamorar de Dafne, una nimfa. Ella el va rebutjar, això va causar que Apol·lo la comencés a molestar i a perseguir. Quan ell estava a punt de arribar on era Dafne, ella va demanar als déus ser convertida en qualsevol cosa. Ells la van transformar en l’arbre del llorer. Va ser convertida en aquest arbre perquè Apol·lo es el Déu de les profecies i tenia un temple molt important a Delfos, on es podia anar a fer preguntes i allà et donaven les respostes. La pitonissa, que era la saçardotessa, per inspirar-se mastegava llorer perquè era al·lucinogen.

La primera opera de la història va ser la de Dafne al 1600, a l’època del Barroc i escrita per Jacopo Peri i libreto en italià de Ottavio Runiccini. Aquesta obra desafortunadament no ha arribat completa fins al dia d’avui, només es conserva el llibret i alguns fragments de música.

Es va estrenar a Florencia al Palau de Corsi l’any 1598 durant la celebració del carnaval.

3ra Localització: Teatre Greg.

Tots aquests mites, alguns autors grecs, els van transformar en tragèdies en les quals una part molt important la tenia la música, perquè la òpera és un intent de recuperar la tragèdia grega.

El mite que s’ha convertit en tragèdia més famós es Edip Rei.

Les tragèdies a l’antiguitat es representaven en un teatre Greg, sovint aquestes estaven mig cantades i acompanyades d’uns instruments. Per això la mitologia i la música estan molt relacionades. D’aquí ve el inici del cant parlat, això en el renaixement es va intentar recuperar i va néixer l’òpera, que són aquestes tragèdies amb música.

Les parts del teatre Greg són:

- Esquines: Era on es canviaven de roba els actors que representaven les tragèdies.

- Orgistra: Es la part més antiga del teatre, on hi havien els coros i els primers actors.

- Cavea:  Era el lloc desde on es contemplava la obra, les grades on es sentava el públic.

4rta Localització: Liceu.

El teatre es a la Rambla de la ciutat de Barcelona, al número 51-59.

Miquel Garriga i Roca va ser l'arquitecte encarregat de la construcció del Liceu. Les obres es van començar el 23 d'abril de 1845 i el Teatre es va inaugurar el 4 d'abril de 1847. L'arquitecte que finalment va acabar l’obra va ser Josep Oriol Mestres.
Des del 1750, el Teatre Principal monopolitzava l'òpera a Barcelona per privilegis reials que no es van perdre fins al 1833 amb la revolució lliberal.

L'any 1837, un Batalló de la Milícia Nacional, creà, al que es trobava als voltants del que avui és el Portal de l'Àngel, el Liceo Filodramático de Montesión. Els objectius de la nova entitat eren, per una banda, promoure l'ensenyament musical (d'aquí el nom de "liceu") i, per l'altra, l'organització de representacions escèniques i d'òpera per part dels alumnes. Es va condicionar un teatre al convent, anomenat Teatre de Montsió on van representar-se obres de teatre i òperes des de 1838 a 1844.

Així, a Barcelona la construcció del Gran Teatre del Liceu es va fer mitjançant les aportacions d'accionistes particulars, segons una estructura de societat mercantil. A més, la reina Isabel, no va contribuir a la construcció. Aquests fets van condicionar fins i tot l'estructura del nou edifici, mancat, per exemple de llotja reial; a més, la societat va canviar el seu nom, traient-ne el nom de la reina i passant a dir-se Liceo Filarmónico Dramático.

El Liceu ha patit dos incendis:

- El primer el 9 d'abril del 1861.

- El segon entre dos i tres quarts d'onze del matí del 31 de gener de 1994.

L’episodi conegut popularment com la Bomba del Liceu va ocórrer el 7 d’Abril de 1893. Va passar això perquè el Liceu a finals del segle XIX es va convertir en l’aparador social d’una burgesia que hi veia un espai refinat i prestigiós, i a la vegada l’anarquisme s’havia apoderat dels moviments de revolta social de la època que va veure en el Liceu un dels símbols de l’oligarquia dominant

Aquesta identificació va tenir una conseqüència tràgica en la nit d'inauguració de la temporada 1893-1894 quan l'anarquista Santiago Salvador llençà dues bombes Orsini sobre la platea del teatre, però només n'explotà una que va causar una vintena de morts.

5a Localització: Font antropomòrfica.

Un element antropomòrfic consisteix en una columna en forma de persona. Si l’element arquitectònic té forma de dona s’anomena Cariàtide i si l’element té forma d’home Atles.

Aquesta és una font antropomòrfica amb forma de dona, és a dir, és una Cariàtide. És i era una figura mitològica cara.

Una història explica que al V segle abans de Crist , la ciutat grega de Caria es va aliar amb els seus enemics perses. Quan els grecs van vèncer, es van venjar dels traïdors matant a tots els homes de la ciutat i esclavitzant a les dones, condemnant a portar les càrregues més pesades. A partir de llavors , en alguns temples grecs es van esculpir columnes amb forma de dona. Per això les columnes en forma de dona s’anomenen Cariàtides.

La mitologia grega ens parla d'una illa anomenada Atlàntida, on dotze poderosos gegants anomenats titans van governar. En aquesta història, el tità Atlas , va ser fet presoner pel Déu Zeus per atemptar contra els déus i va ser obligat a subjectar les columnes que sostenien tota la volta celeste. Llavors, els arquitectes, van pensar que si Atles era capaç de subjectar tota la cúpula celeste, també podria amb el pes dels seus edificis, de manera que ho van incloure en les seves obres amb funció de columna, servint de suport al arquitrau del entaulament, que dirien ells.

6a Localització: Hermes al “Museu de la cera”.

Hermes es el Déu protector del comerç i de totes les activitats monetàries. Es distingeix per portar un caduceu a la mà, que és una bastó que te una espècie de serp lligada.

En aquest cas es troba a la taulada de l’antiga fàbrica de la moneda, actual museu de cera. Per això el carrer en el que es troba es diu “Passatge de la Banca”. Van construir Hermes allà, ja que es el Déu del comerç, perquè la fàbrica tingués més èxit.

7a Localització: Posidó.

Neptú, en greg, Posidó, és fill de Cronos i Rea. És el Déu del mar i de l'element líquid en general. Viu a les profunditats del mar Egeu, on té construït un bell palau. Se’l representa com un ancià amb barba, nu i amb un trident a la mà, sol estar acompanyat per un peix. Es desplaça en un carro tirat per éssers que són meitat corsers, meitat serps i acompanyat per un tall de nereides, dofins, tritons i també per Proteu.

En aquesta escultura també hi han 4 esfinxs, que són unes figures semiantropomòrfiques, és a dir, tenien cap de dona, cos de lleó i ales d’ocell. El seu mite està íntimament lligat a Èdip. L'esfinx vivia en unes muntanyes prop de Tebes, on l'havia enviat Hera com a càstig a una ofensa al matrimoni que s'havia celebrat a la ciutat. El monstre tenia aterrits els habitants, i devorava els qui eren incapaços de resoldre un enigma que els hi deia.
Ningú havia aconseguit trobar-ne la resposta fins que Èdip va arribar a Tebes. En ser preguntat per l'Esfinx va dir la resposta correcte i com a conseqüència, l'Esfinx es va suïcidar tirant-se des de l'alta roca on solia asseure's. Com a recompensa per haver-los lliurat del monstre, els tebans van coronar

Èdip rei.

En aquesta plaça apareix Hermes amb el caduceu.

També apareix Dea Fortuna, deessa de la sort, ja sigui bona o dolenta. Es distingeix per portar una roda, ja que la sort és molt variada, un dia pots estar en el millor moment i de cop caure en la desgràcia. Aquesta roda té forma d’engranatge perquè la gent relaciona la sort amb l’esforç i el treball diari. S’anomena roda de la fortuna.

A la esquerra de la imatge es veu a Fortuna amb la roda darrera seu. A la dreta es troba Hermes amb el seu caduceu.

8a Localització: Dionisos.

En la mitologia clàssica, Dioniso significa “fill de Déu”, és el déu de la verema y el vi i és un personatge important en la mitologia grega ja que és fill del déu principal Zeus (Déu dels déus i del cel) i de Semele, és net de Harmonía i besnét de Afrodita (deessa de la bellesa, de l’amor i del desig). Dioniso es presenta com a estranger en casi totes les tragèdies encara que els seus orígens geogràfics són desconeguts.

En la imatge veiem un cartell de un bar “Dionisos”, que està a Barcelona. És un bar de vins i tapes per això te aquest nom.

9a Localització: Antiga Borsa.

En l’edifici de l’antiga Borsa de Barcelona, de la plaça Verònica, que va ser també una escola de disseny on va estudiar Pablo Picasso i Joan Miró, hi trobem dos escultures alagòriques. Aquestes representen a Fortuna i a Hermes. Estan situades a l’entrada d’aquest edifici ja que Fortuna es la deessa de la sort i la necessitaven perquè funcionés tot correctament, i Hermes perquè era el déu de les activitats monetàries.

10a Localització: Hermes a l’Ajuntament de Barcelona.

El caduceu i el casc amb les ales representa a Hermes a la teulada de l’Ajuntament de Barcelona. Està localitzat aquí per fer refèrencia a que va ser un dels fundadors de la ciutat segons la mitologia, i per protegir totes les accions monetàries que es duien a terme a la ciutat.

11a Localització: Hermes a Can Jorba

Can Jorba van ser els primers grans magatzems que va haver-hi a Barcelona, els quals també tenien escales mecàniques, que en aquella època va ser un gran avenç. Els propietaris de Can Jorba, obviament, volien tenir molt d’èxit i per patrocinar els guanys i beneficis van posar a Hermes, en aquest cas representat amb el caduceu i el casc alat a l’entrada de Can Jorba. L’emblema de l’empresa era:  Labor omnia vincit.  Que significa: el treball ho venç tot.

12a Localització: Relleu d’Hermes al carrer Santa Anna.

A la façana del carrer Santa Anna hi trobem un relleu modernista de Hermes ja que es el patró de Barcelona.

13a Localització: Hermes i Orfeu a la façana de la residencia de Montsalvatge.

Xavier Montsalvatge va ser un compositor català molt important del segle XX.  

El primer període d’aquest compositor s’anomena Etapa Antillanista

El 1945 va rebre un encàrrec de la cantant Mercè Plantada per a una peça per a veu i piano, i va composar cinc cançons negres, que ha esdevingut l'obra de Montsalvatge més gravada.

Aquest compositor català també era un crític musical molt reconegut i l’any 1936 va començar a fer crítiques musicals al diari barceloní El matí. Més tard, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, va esdevenir director de la revista Destino.

A la façana de la residència de Xavier Montsalvatge, al carrer Canuda, hi ha representat Hermes i Orfeu. La va decorar d’aquesta manera perquè ell era músic i volia guanyar-se bé la vida. Amb aquests dos personatges representaven molt bé el que ell volia transmetre, ja que Hermes és el déu de les activitats monetàries i Orfeu és un personatge mític, músic encantador de feres.

La historia d’Orfeu explica que Eurídice era una nimfa que el va conèixer i es van enamorar.

El dia en que es casaven Eurídice va patir un intent de sagrest per part d'Aristeu, un enemic d'Orfeu. Mentre fugia va trepitjar una serp i va morir a causa del verí.

Orfeu, desesperat, va baixar a l'infern per demanar-li a Hades que li tornés la seva estimada. A la riba de la llacuna Estígia va demanar-li a Caront, l'encarregat de dur a les ànimes d'una banda a l'altra, que el portés al món dels morts, però ell s'hi negà. Orfeu va portar la seva lira, regalada pel seu pare Apol·lo, i la va começar a tocar i Caront li obrí les portes de l'infern. Quan Orfeu arribà davant del déu Hades li suplicà que li retornés la seva estimada. Hades també va cedir encantat per la lira d'Orfeu però li posà com a condició que no podria mirar el rostre d'Eurídice fins que no fossin fora de l'infern.

Travessaren junts tot l'infern i ell no va mirar el rostre de la seva enamorada, però abans d'arribar a l'ultima porta, invadit per la impaciència, es girà i contemplà el rostre d'Eurídice. En aquell moment ella va ser captada i convertida altre cop en esperit i Orfeu va ser expulsat definitivament de l'infern.

14a Localització. Hermes al Corte Inglés.

En aquest edifici, que abans era un banc, hi va haver un famós atracament on hi van segrestar persones. Ara aquest famós edifici s’ha convertit en un Corte Inglés.

En la porta d’aquesta construcció hi ha un Hermes ja que volien prosperitat en les activitats monetàries que es duien a terme en aquest antic banc.

15a Localització: Nike.

És la deessa de la victòria. Se la representa amb una petita escultura femenina amb ales que significa que pot arribar als llocs ràpidament i amb una corona de llorer que es fa servir per coronar a un guanyador. En la imatge es veu una escultura petita de Dea Nike a una farola, aquí és on es celebren les victòries especialment del FCB.

16a Localització: LABOR ET STUDIO

Aquesta imatge consisteix en dos elements arquitectònics, una Cariàtide a la dreta i un Atles a l’esquerra. Representa el labor et estudio que significa que amb esforç i constància es pot arribar a un treball excel·lent. Està localitzat al carrer Pelai de Barcelona als magatzems el Àguila, actualment és el magatzem de la botiga C&A.

17a Localització: Hermes al banc central.

Hermes com ja sabem és el déu de l’activitat monetària i per aixó està situat al banc central de Barcelona.

18a Localització: Estatua equestre de F. Marés.

És una al·legoria, la cara del davant hi trobem una dona a cavall que ens representa la ciutat de Barcelona i amb un vaixell que simbolitza que es una ciutat de navegants. A l’altre cara hi trobem a Hermes i la roda de la fortuna amb forma d’engranatge, que simbolitza que és una ciutat de treballadors i de comerciants.

Mites musicals

Patrons muscials:

1.Rítmics:

• Ritme quaternari
• Tempo allegro con disperazione i adagio.
• Compàs de 4/4.

2.Melòdics:

• To en Do Major.
• Entrada anacrúsica.

3.Hàrmonics i de textura:

• Melodía acompanyada

4.Dinàmics:

• Al principi piano, mezzoforte, piano, forte, piano, mezzoforte, forte, piano, mezzoforte, piano, mezzoforte, piano i forte. Hi han bastants canvis d'intensitat en aquesta cançó
• Hi han alguns crescendos.

5.Tímbrics:

• Hi ha veu de mezzo soprano, violins i violes.

6.Estructurals:

-A,B,C,A.

7.Estilístics:

• És una òpera del 1762

Text de l'aria:

Che farò senza Euridice?

Dove andrò senza il mio ben?

Che farò? Dove andrò?

Che farò senza il mio ben?

Dove andrò senza il mio ben?

Euridice!... Euridice!

Oh Dio! Rispondi! Rispondi!

lo son pure il tuo fedele.

Che farò senza Euridice? ecc.

Euridice... Euridice!

Ah! non m'avanza

Più soccorso, più speranza,

Né dal mondo, né dal ciel!

Che farò senza Euridice?

Traducció:

Què faré sense Eurídice ?
On aniré sense el meu amor ?
Què faré ? On aniré ?
Què faré sense el meu amor ?
On aniré sense el meu amor ?
¡ Eurídice ! ¡ Eurídice !
Oh déu ! Respon ! Respon !
Doncs jo sóc el teu fidel espòs.
Què faré sense Eurídice ? etc.
¡ Eurídice ! ¡ Eurídice !
Ah ! No rebo
socors ni esperança
de la terra ni del cel !
Què faré sense Eurídice ?

Orfeu i Eurídice emprenen el camí de retorn al món dels vius. Pero Orfeu, recordant la condició imposada per Cupido, li deixa d’agafar la mà i no la mira, sense explicar-li perque actua d’aquesta manera. Ella no comprèn la seva acció i l’hi pregunta perquè fa això, però ell ha de patir en silenci. Eurídice es pren això com un signe que ell ja no l'estima, i no vol seguir endavant, dient que la mort seria preferible. Incapaç de suportar-ho més, Orfeu incompleix la condició imposada, girant-per mirar Eurídice; novament perd aEurídice.Desconsolat, l'heroi plora lamentant la pèrdua de la seva esposa amb aquesta ària, Che faro senza Euridice?

Diferencies entre les dos òperas(Gluck i Monteverdi)

L’Òpera de Gluck comença directament amb la mort d’Eurídice, mentre que la de Monteverdi comença amb el día en que Eurídice i Orfeu s’están apunt de casar i ella mor per la mossegada d’una serp verinosa. En les dos òperas, Orfeu decideix baixar al infern, pero en la de Gluck, la condició de no mirar a Eurídice fins a arribar al món dels vius es imposada per Cupido abans de que ell baixés al infern, mentre que en la de Monteverdi, la condició l’imposa el Déu Plutó quan ell ya està al infern. En la òpera de Monteverdi quan arriben a la superfície l’enamorat mira enrere per veure si Eurídice realment el segueix, però al fer-ho a Eurídice encara li queda un peu dins de l'inframón i es comença a esvair i ell intenta seguir-la, però és expulsat de l'infern, per tant es queda sol i sense Eurídice, però Apol·lo, pare d’Orfeu, dolgut pel patiment del seu fill, el convida a ascendir al Olimp on trobarà la felicitat eterna. En canvi, en la òpera de Gluck, Orfeu es gira a mirar a Eurídice perquè ella es pensava que ell ja no l’estimava ja que Orfeu no la mirava ni li dirigia la paraula, i li diu que preferia no avançar i morir-se que viure sense estar amb ell. Al girar-se per mirar a Eurídice, ella s’esvaix i Orfeu, desconsolat, decideix suicidar-se per unir-se amb Eurídice al infern. Cupido apiadat pel seu plor el deté i ressucita a Eurídice i tots dos tornen a la seva pàtria on son rebuts amb molta alegria. Per tant totes dues òperas acaben bé.

Interpretació en format grup-classe de la partitura "CHE FARO SENZA EURIDICE":

https://www.youtube.com/watch?v=4YmvUola1rM

Collage

 Emma Lisón:  En aquesta imatge es pot observar a posidó, a Déa fortuna, a Hermes i a Déa victoria ballans una sardana, ja ques es el ball típic de Catalunya.

Gina Boix: He modificat el logo del TNC de Barcelona, posant la roda de la fortuna per tenir sort en el éxit de les obres representades, el casc de Hermes per l'èxit monetàri del teatre i la esfinx de Edip Rei ja que va ser la tragedia grega més famosa.

Júlia Blázquez: He posat el escut de l'equip FCB amb la dea Nike, ja que era la desea de la victoria i la que coronava als guanyadors. Hi he afegit també la roda de la fortuna, ja que en alguns dies poden guanyar o perdre.

Mots enreixats

Hèrcules i BCN

https://magic.piktochart.com/editor/piktochart/13670571#

En aquest enllaç es troben els resultats de la nostra investigación de Hércules i BCN.

Conclusions

Aquest treball ens ha semblat molt interessant i molt entretingut ja que a les tres ens encanta la mitologia. L'excursió va ser molt divertida encara que vam caminar bastant, també molt constructiva.  Creiem que si que s'han assolit els objectius que teníem proposats, ja que hem aprés coses noves de la ciutat de Barcelona, mites i histories molt interessants i curioses. El resultat final no era gaire el que esperàvem perquè hem tingut algunes dificultats amb l'internet a l'institut i hem hagut de treballar bastant a casa. Les tres hem fet un molt bon equip i gràcies a això hem realitzat un bon treball fet amb esforç i dedicació, tot i les dificultats que hem tingut.